Com un nen

Sóc el nen que té un batec de mantega, el nen que tot ho supera

però busco una sensació, que no sigui sempre la mateixa,

porto una espasa clavada al  meu cor

perquè tot el que desitjo és el teu tresor,

necessito més amor, necessito la meitat de la causa dels meus plors.

Sóc el nen que sempre te’l trobes dormint a les estrelles,

sóc el nen que t' enyora quan  somia que li robes un bes,

buscant el teu somriure, volant mil aventures del revés.

El nen que desitja estar amb tu per mostrar-te una escapada,
el nen que de nit obre les ales per deixar-te hipnotitzada,
el nen que de nit llença senyals per dir-te que  li agrades.

tot això només amb mirades,

tu i jo no necessitem paraules.

                                                                           Pau García, 3r C