EL GANIVET I LA CULLERA
La cullereta de postres em va explicar el secret. I em vaig quedar molt sorprès. No m'esperava que a la forquilla li agradés tan enrotllar-se amb l'espagueti. Em posa molt gelós, però ja ho sospitava. Jo sóc un ganivet atractiu, fins i tot em trobo més atractiu que l'espagueti. Perquè estic més en forma i, a sobre, puc fer a miques l'espagueti. Però ella mai s'ha fixat en mi. Deu ser perquè no li agrada com sóc. Per la sang que deixo per culpa de la carn. M'ha dit ja més d'un cop que li faig fàstic. Però jo no l'entenc perquè ella travessa el menjar i jo no em queixo. La diferència que hi ha entre nosaltres és que potser jo sóc una mica més cruel amb el menjar. Sort que tinc de suport el meu millor amic cullera. No sabria que fer sense ell. A ell li agrada la sopa, però la sopa es fixa en les verdures o sigui que no li agraden els objectes. La sopa normalment està parlant amb el germans bolets. Però l'altre dia la vaig veure amb la carn de pollastre, li encanta la carn de pollastre. A la cullera li agrada molt la sopa però ell pensa que la sopa li pot agradar algú i per això els dos estem tristos, però ens ajuden mútuament. A la cullera li dic cullera, b,é li diem cullera perquè s'enfada molt si li dius per el seu nom, però com que és una cullera li diem cullera. Ens referim a petit. Doncs s'enfada. Ssempre ha odiat els seus pares per posar-li aquest nom. Jo, crec el contrari, em sentiria molt especial perquè si m'han posat aquest nom serà per alguna cosa important per ells. Jo i la cullera esperem que algun dia es fixin en nosaltres, especialment els nostres enamorats la sopa i la forquilla.
Abassi Doumbuya
Abassi Doumbuya