Tot està fosc aquí, tot em fa mal on estic.
No puc trobar la manera de descriure-ho.
Un passeig amb vistes al mar.
Si el veieu per allà feu-li arribar
que el meu amor encara està, l’únic que faig és ocultar-lo.
Què faria ell si ho entengués?
Què faria?
Ara les meves paraules fredes s’han esfumat,
no vull ferir-te si te las dic.
No crec que ho entenguis
Perquè ningú ho entén.
Sola amb un hivern sense sol.
Sola amb la soletat.
Núria Nevot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada